Mitja Marató Costa Maresme

Avui era el dia assenyalat des de fa mesos per intentar millorar la marca personal de la Mitja de Granollers i per què no, intentar baixar de 1:30, i el lloc escollit era la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme. Una cursa que segons l'organització vol que s' acabi transformant en la Mitja més ràpida del territori català. L' atribut principal per a merèixer aquest títol es sens dubte el escassos 40 metres de desnivell i que el recorregut sigui a nivell del mar.

Es clar que aquesta era la idea abans de decidir anar a la Marató de Barcelona, després, les expectatives eren totalment incertes , dons no sabia com podia reaccionar el cos després de només dues setmanes de descans. Per un costat hi havia la possibilitat de que el cos encara no s' hagués recuperat i que "petés" estrepitosament, per l'altre hi havia la possibiltat de que m' hagués recuperat, i així, poder aprofitar la super compensació que suposa una prova con la Marató.

En aquesta ocasió també hem anat a Calella amb la furgoneta d' en Joan, com en la Jean Bouin. Com m' agraden aquestes anades i tornades amb tota la colla de corredors, Pere, Pepe, Àlvar, Joan i Lluís, en les que la conversa es poc variada, mono temàtica, però amena i a sobre no s' ha de conduir. Gràcies Joan.

Hem arribat perfectament guiats per l' iPhone fins al passeig Marítim de Poblenou (Calella), on amablement uns policies ens han dirigit cap al "simintiri" on hem pogut aparcar, recollir dorsals i samarreta de regal amb l'antelació justa per anar al bany i prendre tota classe de substàncies dopants (gels, red bulls, glucosports, etc....).

Un cop situats cadascú en el seu calaix,....tret de sortida i cau el primer kilòmetre a 4:01, poso el fre de mà, no em puc passar, si vull fer 1:30 amb 4:16 ja en tinc prou. Els següents passen a 4:12, 4:14, 4:13, 4:14 i 4:18. Perfecte, si no fos per les sensacions, que ja comencen a ser dolentes. Em tornen a fer mal els isquios i la sensació de cansament a aquestes altures de cursa ja em va mentalitzant de que avui no serà el gran dia. Per fi sortim del bucle de sortida de 6 km i agafem, ara si, l' Avinguda del Mar cap a Santa Susanna i Malgrat de Mar.

El suau vent de Llevant bufa de cara, cosa que fa que tingui la sensació de que em frena, però, alhora també em refresca ja que el dia radiant s 'ha començat a caldejar. Arribem al km 10 i entrem al poble de Malgrat on rebem els ànims dels Malgratencs, marco un promig de 4'20"/km, si ho comparo amb Granollers vaig a la par (4'21"/km) però vaig fos. Creuem el poble i un cop completat el gir al km 13, malgrat el vent a favor, vaig llastrat, al km 15 em marco un parcial de 4'34"/km (4'18" a Granollers), ¡ja no tinc res a fer!, però és que la cosa va a pitjor, vaig disminuint el ritme a passes agegantades i l' últim parcial (15-21) el marco a 5:02 (4:20 a Granollers).

El rellotge d' arribada em diu que amb una "apretadeta" entro per sota de 1h37', faig l' esforç i paro el Garmin a 1:36:58.

Està clar que res de super compensació i que el cansament produït per la Marató es més profund del que sembla a primera vista. Tampoc deu haver ajudat que les dues setmanes abans i després de la Marató gairebé no hagi fet kilòmetres. Una altre dia serà. ¡Hi ha més dies que llangonises!

Tota la colla. D' esquerra a dreta, Pepe, Lluís, Àlvar, Pere, Joan i Carles.