2a CURSA D'OBSTACLES FINISHER NON STOP

Avui, al cap de dues setmanes després de la mitja Marató Costa Barcelona Maresme m'he tornat a penjar un dorsal. En aquest cas, però, ha estat un altre tipus de cursa, un tipus de cursa inèdita fins ara per a mi, una cursa d' obstacles.

Quan en Jordi ens va enviar un email als que varem anar a la Behobia, animant-nos a participar en una cursa per equips i que el nom proposat era KOLLONS KOM CORREN AQUESTS IAIOS, de seguida vaig entendre que la part atlètica pureta quedava una mica de banda, en canvi, la diversió i una bona endrepada posterior estava asegurada.

Quan combines la paraula CURSA i la paraula OBSTACLES t'adones que tenen acepcions un pèl contradictories, una implica, acció d'anar d'un lloc a un altre corrent donant-se presa, l'altre significa impediment, dificultat. Uiuiuiiiii! això no té massa bona pinta, bé, veure'm que passa!

La cursa consta de dues modalitats, la SPRINTER, de 6 km i 15 obstacles i la FINISHER NON STOP, de dues voltes al circuit, 12 km i 30 obstacles. Està clar que als IAIOS els quedava massa petita la SPRiNTER.

Durant l’entrega de dorsals i xips, en el Recinte Firal El Sucre, trobo perfectament adequat el significat del nom del nostre equip, al menys la paraula IAIO, doncs la pràctica totalitat d'inscrits són universitaris de 18 a 22 anys, la majoria disfressats per equips. Hi ha els INDIS, els TRUJOTS, etc... tota la fauna. Ara faltarà veure la part de KOLLONS KOM KORREN.

A les 11 hores es dóna la sortida als Finishers i resulta com una estampida de “nyus” o “búfals” cap al primer obstacle, una barana de fusta, que en mig de tots els corredors no veig i primera óstia, collons!, la salto i ara ve la pila de pneumàtics que en no res es convertirà en una pila de pneumàtics i de corredors. En Jordi i en Javi m'avançen i quan ja consegueixo sortir de la pila les pulsacions ja estan en zona roja. Això no serà fàcil!

Passem per uns contenidors d‘obres, pel tubo i enfilem un caminet, riu Meder amunt, cosa que em serveix per estabilitzar-me una miqueta i agafar aire. Primera creuada de riu, quina mandra mullar-me! (encara no sabia que el travessaria 25 vegades més). Les sabatilles ja estan plenes d'aigua i el xap-xap ja no em deixa fins a la fi de cursa. Ara recordo que la organització aconsellava mitjons de neopré. Una mica tard.

Primeres cues a les escales i a les lianes, cosa que em va bé per recuperar una mica més d'alè. En Jordi el tinc controlat a uns 25 metres per davant però va a un ritme força alegre, impossible atrapar-lo, de moment, en Javi ja l’he perdut definitivament.

Canviem de direcció i ens acostem altre vegada cap al centre de Vic. Anem seguint bastant en fila, un corredor a darrera l’altre però ja comencen a apareixer diferents ritmes. La majoria de corredors són més ràpids en passar els obstacles que jo, però, perden ritme en les trancisions de carrera continua, això crea un t’atrapo m’atrapes bastant incòmode. Allargo la gambada a veure si me'ls trec de sobre d’una vegada, i si, sembla que ha funcionat i de pas m’he acostat a en Jordi que gairebé em deu sentir l’alé al clatell al arribar a la part mes aquàtica. Cal tornar travessar el riu per uns troncs que cada vegada em tiren a l’ aigua i desprès seguir corrent per dintre el riu amb l’aigua gairebé al maluc. Vaig pràcticament caminant, però en Jordi, encara va més lent i el passo. ¡Abur!

Arribem a l’altura del pont romà i tornem a travessar el riu i a girar de nou cap al centre, ara ve la part d’ ajupir-se, passar per sota un pont molt baix, esquivar pneumàtics pendulars, reptar com un llangardaix per les espines tipus pista americana, creuar per dintre els forats d’una balla, etc. Obstacles que et van trencant el ritme cada vegada més. I, a més a més, les sabatilles xap-xap.

Tornem a travessar el riu per enèssima vegada i ara ens quedem al voral dret, per sota del passeig del Prat, on tot Vic, ens podrà observar comodament desde d'alt com ens acabem d'embrutar i de rebentar en les piscines de fang. Al menys, sento com m’animen, va Carles, que això no és res per un maratonià com tu. Gràcies Bertu. Gràcies. Però si que és. Més endavant sento en Joaquim, va papa, que ara et queda escalar una bala de palla gegant!! També m’ animen l’ Anna, en Jackie i l’ Eli que esta esperant que abandoni, ¡si que dec fer mala cara!

Escalada en el camió de palla, escalada en els tubs gegants, cronoescalada al pont, bany d’ aigua, bany d’ escuma i com nou per tornar a començar la segona volta!

Encara que estic més cansat, aquesta volta la faig amb més comoditat que la primera, segurament per que ja estic en règim de creuer, ja conec els obstacles, i a més, ja no tinc corredors a la vora que em destorbin. Els equips disfressats estan perfectament inmersos en el seu paper, “desmadre” total en cada obstacle. Trobo els Trujots endinsats en el seu paper revolcant-se com a tals... pel fang.
¡Que maco ser jove!

Últim servei de bany d’ escuma i arribada.

Trobo en Javi que m’ ha tret 3 minuts (molt bé) i amb cara d’ haver disfrutat i en Johnny que: !ha desertat a la primera volta! ¡horror, els IAIOS s’han quedat descalificats!
Van arribant els components de l’ equip, Jordi, Pep, Dani i Joan.

Tots, pels comentaris, ens hem divertit i cansat molt i ara només queda pensar en la teca que ens espera a la Roca.

Salut i fins a la propera.

RESULTATS 2a CURSA D'OBSTACLES FINISHER NON STOP
Javi Vila Altimir 26 26420 01:07:33 00:05:38 00:33:15 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS
Carles Onyós 32 32419 01:10:39 00:05:54 00:35:09 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS
Jordi Pallarés 40 40365 01:13:32 00:06:08 00:35:42 IGUAL DE KLOSKATS PER
Pep Pares 55 55366 01:18:22 00:06:32 00:38:44 IGUAL DE KLOSKATS PER …
Dani Famada 59 59416 01:21:53 00:06:50 00:39:32 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS
Joan Herrero 71 71418 01:25:47 00:07:09 00:40:19 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS