CURSA DE BOMBERS 2011

 Aquesta cursa va nèixer com una reivindicació del Cos de Bombers de Barcelona, amb el recolzament de Nike, per a sol.licitar millores en les condicions laborals al Ajuntament de Barcelona, i amb el pas del temps s'ha convertit, segons la Reial Federació d'Atletisme, en la segona millor cursa de 10 km. després de la San Silvestre Vallecana, per la gran participació, enguany 20.000 corredors i per la perfecte organització.
Des de la primera participació a aquesta cursa, l'any passat, ja la vaig incloure en l'agenda de curses com a fixa, pel ambient i pel recorregut, molt propici a fer bona marca, ja que es força planer (50 metres de desnivell) i, a més, els dos km. de pujada són al principi, quan encara estàs fresc, la resta és tot pla i avall.

Així com la Mitja Costa Barcelona Maresme era la cursa escollida per intentar baixar de 1:30, la Cursa de Bombers era la escollida per intentar baixar de 40' en els 10 km.

Les sensacions ja tornaven a ser bones després del esgotament produït pel Marató de Barcelona, encara que el kilometratge setmanal d'aquest darrer mes m'ha baixat a uns 20 km. en comptes dels habituals 40 km. Tampoc he fet un entrenament específic per deu mils, des del 15 de Febrer que no faig series i a més el cos encara no s'ha habituat a tanta calor. Si, ho heu endevinat, m'estic preparant el terreny per explicar-vos que avui tampoc ha estat el gran dia. Passem a la crònica.

Tant em va agradar la cursa del darrer any que he enredat a cinc corredors més, en Pepe, en Pere, en Xevi, en David i en Jackie. Sortim d'hora de Vic i aparquem vora al Palau de Mar. Aquí ens canviem, ens posem els braçalets, els Garmins, ens hidratem, un  pipiroom i cap al nostre calaix. 
Surten corredors amb la "samarreta dorsal" de color groc fluo de totes direccions i ja comencem a veure els primers escalfant pels carrers adjacents a la sortida. Nosaltres no volem ser menys i també fem les nostres rectes abans d'entrar al calaix, on trobem l'Arcadi Alibés, al  que li preguntem quina marca vol fer, ens diu que normalment baixa de 42, però que avui tal com esta de calorós el dia, fer entre 42' i 45' ja estarà bé. També ens diu que, per ell, la cursa havia d'haver començat a les nou. Ho vas quadrar, Arcadi, doncs has fet 43:20.

L'ambient comença a ser espectacular i a mida que s'acosta l'hora de sortida l'excitació  va "in crescendo" fins que el grup de rock AC/DC comença un compte enrere, quatre, tres, dos, explosió de confeti groc i sortida... Alea jacta est.
Tot i estar en el calaix sub 42', la sortida és molt lenta i la gran densitat de corredors fa molt difícil agafar un ritme per sota de 4', que acabo aconseguint a base de voreres i d'un continus eslàlom molt molest. ¿Com pot ser que malgrat el rigor dels organitzadors vers el calaixos, es colin tants corredor lents on no els toca? Misteri, misteri. En un inici, els dos globus, 40' i 42' van molt junts i força per endavant meu tot i que he sortit  ràpid. 

Passo els tres primers km a 3:55, 4:05 i 4:05, gairebé a ritme objectiu tenint en compte que ja he fet el tram de pujada. Finalment el globus 42' quede enrere mentre que el de 40' s'en va anant poc a poc, ¡com odío aquesta sensació! Passo pel avituallament i decideixo no agafar aigua doncs al ritme que vaig sé que no me la podré prendre sense perdre una eternitat. Arriben els km 4 i 5 a 4:04 i 4:04, passant per a la meitat de cursa amb 20:19, això són 19" de retard, 14" segons el Garmin. Encara tinc l'esperança de recuperar-ho en el tram de baixada, però els kilòmetres 6 i 7 em van allunyant tant dels globus que començo a assumir la realitat, 4:04 i 4:06. Tinc la boca i els llavis molt secs i ara si trobo a faltar una mica d'aigua, si més no per mullar-me la boca. No sé si la falta d'entrenaments de qualitat o la calor, que ja és molt important, fa que al km 8 i 9 m'enfonsi amb uns 4:13 i 4:09 que em toquen la moral i gairebé no tinc ganes d'apretar en la baixada de Via Laietana, malgrat la percussió brasilera, que faig a 4:02. Salutacions a l'Eli i família just abans d'entrar i esprintada final.Total 41:10@4:07 min/km.

Des del punt de vista pessimista, 30" més que la Jean Bouin i 70" més que l'objectiu sub 40', desde el punt de vista optimista, 1' i 40" de millora respecte a la cursa de l'any passat.

A destacar l' actuació de la resta de components de l'expedició Vic-Bombers, on s'han batut moltes millors marques personals. 

Kollons David!, has deixat el futbol, has entrenat poquísim, et fa mal el genoll i fas millor marca que l'any passat. Fas honor al teu cognom, estás com un "Roure". 

Kollons Jackie!, 30 anys sense fer esport, totalment desentrenat, quatre tiradetes de 6 km a pas de tortuga i la primera cursa de 10k ¡baixes de 55'! L'any vinent us vull veure d'equip a la cursa d'obstacles amb el nom KOLLONS KOM KORREN AQUESTS KUNYATS. jejeje.

Xevi! Sempre ens quedará el dubte de que hagués passat si no haguésim deixat les series del dimarts!

Pepe! Vols dir que no et vas passar amb els Red Bulls? Baixaves volant per la Via Laietana!

Pere! ja sé que no t' agrada patir a les curses, però aquesta ocasió en Pepe t'ha tret més d'un minut i no et donarà revenja fins a la propera Jean Bouin! jeje.

Xevi      42:24   4:14 min/Km      MMP

Pepe     44:07   4:25 min/km      MMP

David    45:10   4:31  min/km     MMP

Pere      45:25   4:33 min/km

Jackie   54:18   5:26 min/km      MMP

P.D. He calculat amb el Running Calculator quina marca hagués fet a una temperatura més baixa i he obtingut el segúent: tampoc hagués baixat de 40'!

2a CURSA D'OBSTACLES FINISHER NON STOP

Avui, al cap de dues setmanes després de la mitja Marató Costa Barcelona Maresme m'he tornat a penjar un dorsal. En aquest cas, però, ha estat un altre tipus de cursa, un tipus de cursa inèdita fins ara per a mi, una cursa d' obstacles.

Quan en Jordi ens va enviar un email als que varem anar a la Behobia, animant-nos a participar en una cursa per equips i que el nom proposat era KOLLONS KOM CORREN AQUESTS IAIOS, de seguida vaig entendre que la part atlètica pureta quedava una mica de banda, en canvi, la diversió i una bona endrepada posterior estava asegurada.

Quan combines la paraula CURSA i la paraula OBSTACLES t'adones que tenen acepcions un pèl contradictories, una implica, acció d'anar d'un lloc a un altre corrent donant-se presa, l'altre significa impediment, dificultat. Uiuiuiiiii! això no té massa bona pinta, bé, veure'm que passa!

La cursa consta de dues modalitats, la SPRINTER, de 6 km i 15 obstacles i la FINISHER NON STOP, de dues voltes al circuit, 12 km i 30 obstacles. Està clar que als IAIOS els quedava massa petita la SPRiNTER.

Durant l’entrega de dorsals i xips, en el Recinte Firal El Sucre, trobo perfectament adequat el significat del nom del nostre equip, al menys la paraula IAIO, doncs la pràctica totalitat d'inscrits són universitaris de 18 a 22 anys, la majoria disfressats per equips. Hi ha els INDIS, els TRUJOTS, etc... tota la fauna. Ara faltarà veure la part de KOLLONS KOM KORREN.

A les 11 hores es dóna la sortida als Finishers i resulta com una estampida de “nyus” o “búfals” cap al primer obstacle, una barana de fusta, que en mig de tots els corredors no veig i primera óstia, collons!, la salto i ara ve la pila de pneumàtics que en no res es convertirà en una pila de pneumàtics i de corredors. En Jordi i en Javi m'avançen i quan ja consegueixo sortir de la pila les pulsacions ja estan en zona roja. Això no serà fàcil!

Passem per uns contenidors d‘obres, pel tubo i enfilem un caminet, riu Meder amunt, cosa que em serveix per estabilitzar-me una miqueta i agafar aire. Primera creuada de riu, quina mandra mullar-me! (encara no sabia que el travessaria 25 vegades més). Les sabatilles ja estan plenes d'aigua i el xap-xap ja no em deixa fins a la fi de cursa. Ara recordo que la organització aconsellava mitjons de neopré. Una mica tard.

Primeres cues a les escales i a les lianes, cosa que em va bé per recuperar una mica més d'alè. En Jordi el tinc controlat a uns 25 metres per davant però va a un ritme força alegre, impossible atrapar-lo, de moment, en Javi ja l’he perdut definitivament.

Canviem de direcció i ens acostem altre vegada cap al centre de Vic. Anem seguint bastant en fila, un corredor a darrera l’altre però ja comencen a apareixer diferents ritmes. La majoria de corredors són més ràpids en passar els obstacles que jo, però, perden ritme en les trancisions de carrera continua, això crea un t’atrapo m’atrapes bastant incòmode. Allargo la gambada a veure si me'ls trec de sobre d’una vegada, i si, sembla que ha funcionat i de pas m’he acostat a en Jordi que gairebé em deu sentir l’alé al clatell al arribar a la part mes aquàtica. Cal tornar travessar el riu per uns troncs que cada vegada em tiren a l’ aigua i desprès seguir corrent per dintre el riu amb l’aigua gairebé al maluc. Vaig pràcticament caminant, però en Jordi, encara va més lent i el passo. ¡Abur!

Arribem a l’altura del pont romà i tornem a travessar el riu i a girar de nou cap al centre, ara ve la part d’ ajupir-se, passar per sota un pont molt baix, esquivar pneumàtics pendulars, reptar com un llangardaix per les espines tipus pista americana, creuar per dintre els forats d’una balla, etc. Obstacles que et van trencant el ritme cada vegada més. I, a més a més, les sabatilles xap-xap.

Tornem a travessar el riu per enèssima vegada i ara ens quedem al voral dret, per sota del passeig del Prat, on tot Vic, ens podrà observar comodament desde d'alt com ens acabem d'embrutar i de rebentar en les piscines de fang. Al menys, sento com m’animen, va Carles, que això no és res per un maratonià com tu. Gràcies Bertu. Gràcies. Però si que és. Més endavant sento en Joaquim, va papa, que ara et queda escalar una bala de palla gegant!! També m’ animen l’ Anna, en Jackie i l’ Eli que esta esperant que abandoni, ¡si que dec fer mala cara!

Escalada en el camió de palla, escalada en els tubs gegants, cronoescalada al pont, bany d’ aigua, bany d’ escuma i com nou per tornar a començar la segona volta!

Encara que estic més cansat, aquesta volta la faig amb més comoditat que la primera, segurament per que ja estic en règim de creuer, ja conec els obstacles, i a més, ja no tinc corredors a la vora que em destorbin. Els equips disfressats estan perfectament inmersos en el seu paper, “desmadre” total en cada obstacle. Trobo els Trujots endinsats en el seu paper revolcant-se com a tals... pel fang.
¡Que maco ser jove!

Últim servei de bany d’ escuma i arribada.

Trobo en Javi que m’ ha tret 3 minuts (molt bé) i amb cara d’ haver disfrutat i en Johnny que: !ha desertat a la primera volta! ¡horror, els IAIOS s’han quedat descalificats!
Van arribant els components de l’ equip, Jordi, Pep, Dani i Joan.

Tots, pels comentaris, ens hem divertit i cansat molt i ara només queda pensar en la teca que ens espera a la Roca.

Salut i fins a la propera.

RESULTATS 2a CURSA D'OBSTACLES FINISHER NON STOP
Javi Vila Altimir 26 26420 01:07:33 00:05:38 00:33:15 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS
Carles Onyós 32 32419 01:10:39 00:05:54 00:35:09 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS
Jordi Pallarés 40 40365 01:13:32 00:06:08 00:35:42 IGUAL DE KLOSKATS PER
Pep Pares 55 55366 01:18:22 00:06:32 00:38:44 IGUAL DE KLOSKATS PER …
Dani Famada 59 59416 01:21:53 00:06:50 00:39:32 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS
Joan Herrero 71 71418 01:25:47 00:07:09 00:40:19 KOLLONS KOM KORREN ELS IAIOS