Crònica de la Speed Trail de Sant Esteve de Palautordera

La Speed Trail és una cursa de muntanya de 13 km i 350 de desnivell positiu que és la germana petita de la Asics Trail Series, de 27 km i 1.500 metres de desnivell que transcorren per part del parc Natural del Montseny.

Sortim de Llafranc amb en Marc a les set i arribem amb temps suficient per esmorzar, recollir el dorsal, la bossa del corredor i veure la sortida de la cursa llarga, que surt 45 minuts abans.

Ens repassem el perfil de la cursa i escoltem els consells d'en Sergi, un amic d'en Marc, també de Granollers, que coneix bé el recorregut. Tres pics, a 4 km, a 5 i a 10 kilòmetres, força ràpida, tal com es desprèn del seu nom, on només, no es pot córrer a la pujada al Castell.

La sortida ens la agafem bastant tranquil·lament i fins al kilòmetre quatre, tot pista, no apretem massa i anem tots junts, cosa que em va molt bé ja que encara no estic massa fi per culpa del sortit de vins i Gin-Tonics del sopar de 5è aniversari de noces del dia anterior. No vaig destil.lar l'ultim alè alcohòlic ben bé fins aquí. Jejeje.

A partir del quatre, un tram de baixada ja per corriols una mica mes tècnics i aquí és on em començo a animar i em vaig embalant i passant a molts corredors que no baixen massa bé. A la propera pujada em veig obligat a augmentar una mica més el ritme per evitar que em tornin a passar els corredors avençats a la baixada. Miro enrrera i veig que en Marc s'ha quedat a acompanyar en Sergi que ja anirien plegats tota la cursa.

Arribem a dalt, on hi ha un llac que l'hem de voltejar i apreto una mica més el pas ja que és força pla i m'enganxo a rebuf d'un corredor que dedueixo que és coneix el terreny perquè em marca molt bé el ritme en els següents puja i baixa, fins que atrevesem el riu i comença a pujar fort. Aquí, ell, va afluixant una mica i a mi aquest ritme em serveix per agafar forces per a la pròxima baixada, on surto com un coet. Ara persegueixo a un altre corredor fins que l'atrapo i així un darrera l'altre, vaig adelantant forces posicions.

En el km 8, m'animen quan em diuen que sols falten 200 metres per arribar a dalt el Castell i no caic que volien dir 200 metres de desnivell. Ara ve el tram més dur, d'uns dos kilòmetres on s'ha de caminar força estona degut a que són corriols molt tècnics i molt empinats fins a arribar al punt més alt (km 10).



Un servidor, volant....sobre les aigues.



A partir d'aquí queden dos kilòmetres, tot de baixada i per camins amples, on em poso les botes adelantant a corredors a un ritme per sota de quatre. Ara ja només veig a tres corredors davant meu i aquests ja es resisteixen més. Apreto fort i en passo a un d'ells que no es dóna per la pell, el que m' obliga a tornar a passar el riu aquesta vegada com una exhalació i avenço al segon corredor que tampoc vol afluixar i m'acaba adelantant en la darrera pujada.

Ja veig l'arribada i esprinto fort per passar a un dels dos i em quedo a un segon de tornar a passar el primer del grupet.



Marc, ¿que està freda?



Una cursa perfecte. Ben organitzada. Molt maca de paisatge, variada de recorregut, camins, senders, corriols fàcils i de tècnics, dura però no extenuant, trams molt ràpids i una distància que et permet anar fort i no acabar destrossat.

Temps final: 1 hora, 10 minuts, 38 segons.

El 35è classificat d´un total de 286 corredors i corredores, satisfet pel resultat i una de les poques curses que arribo per davant de la primera fèmina.

Segur que repeteixo. Potser la de 27 km.....? No sé. Ja veurem.