CRÒNICA DE LES CURSES DIVINA PASTORA DE VALÈNCIA

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a València la 31 edició de la Marató Divina Pastora i la Cursa 10k Divina Pastora. Ambdues compartien el primer tram de quatre kilòmetres, encara que en carrils paral·lels però separats, i també l'espectacular arribada sobre les aigües de la ciutat de les Ciències i les Arts, en una plataforma de 150 metres de llarg i 8 d'amplada que convertia l'arribada en una de les més impressionants que s'hagin vist en una Cursa o Marató.

Aquest muntatge espectacular,  més el fet de ser un recorregut pràcticament planer, un clima previsiblement ideal per córrer, a prop de Barcelona i en una ciutat amb interès turístic per la Ciutat de les Ciències, l' Oceanogràfic i totes les noves infraestructures que s'han fet  per a la copa Amèrica i el Gran Premi de Fórmula 1, va fer que ens decidíssim a venir-hi a menjar una paella i després a córrer una estoneta pels seus carrers.

Inicialment teníem previst córrer tots la Marató, però per la lesió en el taló d'Aquiles d'en Pere i per la meva baixa forma per la recent lesió en el genoll, varem deixar a l'Àlvar i a en Pepe sols amb la distància d'en Filípides. Respecte a en Quim no farem cap comentari. 

Això si, en Pere i jo faríem la cursa de 10 k i després acompanyaríem també amb en Quim a en Pepe i a l'Àlvar, als darrers deu quilòmetres a ajudar-los en el tram més fotut de la Marató.

 

Sortim el dissabte , agafem les senyores, les nenes, el nen, el material de running incloent el “Special Pack Maraton” d'en Pepe, les maletes i necessers de les senyores i ho carreguem tot en tres cotxes cap a València que hi donen taronges. Arribem just per deixar les maletes a l'Hotel i anar a carregar combustible als chiringuitos de la platja Malvarosa, on no ens costaria massa trobar un local amb taula per  a 12 “carpantes”. 

Pop a la gallega, calamars a la romana i unes gambes a l'ajillo per picar proteïna mentre esperàvem la càrrega d'hidrats de carboni en forma de paella de Llobregant. Un Waltraud i unes pastilles de Magnesi van complementar el repostatge de combustible. Va ser una llàstima tenir de trencar una conversa interessantíssima sobre ritmes, temps, pulsacions, gels i barretes energètiques però els dorsals ens esperaven a la fira del corredor i no podíem arribar tard. 

Al estar situada la fira en el mateix museu de les Ciències vam poder veure la fantàstica passarel·la sobre l'aigua i fer-nos ja algunes fotografies on l'endemà tindríem el privilegi de passar-hi.El lliurament de dorsals va ser àgil i la fira força animada amb els típics stands de material de running i d'informació d'altres curses. Curiós el sistema de cronometratge amb "xip one way" incorporat al dorsal. Em va agradar el color i la qualitat de la camiseta "Brooks" que entregaven amb el dorsal. 

 

Encara vam tenir temps d'anar al Oceanogràfic i veure en una hora i mitja bona part del món marí, recorregut que recomanen en tres o quatre hores. A mi em va agradar força veure com les Belugues, de gairebé dues tones es movien dins l'aigua amb tanta facilitat, la resta està molt bé però ja ho he vist en altres acuaris. 

L'Eli i en Pep es queden a l'habitació de l'hotel i la resta d'expedició sopem ràpid en el mateix centre comercial que hi ha al costat de l'hotel però ja hi ha massa  nervis per allargar  la sobretaula i menys per proposar d'anar a fer uns "mojitos" a un local que he vist al arribar, així que, ¡apa!, tots a dormir d’hora que demà hi ha feina! 

En honor als runners allotjats a l'hotel, el menjador obrirà les portes per l'esmorzar a les 7:00 en comptes de les 7:30, així que quedem al restaurant, ja vestits de corredors, a acabar de fer ple el dipòsit i comentar els últims dubtes, pujem a l'habitació per els darrers preparatius i necessitats i marxem cap els calaixos de sortida de les respectives curses, tot escalfant lentament pel trajecte que hi ha de l' hotel a la sortida. 

 


L'Eli. en Pep i l'Arola ens acompanyen fins a la sortida, ens donen ànims, ens guarden la roba d'abric i ens immortalitzen. 

He de dir que l'ambient es fenomenal, el fet d’ajuntar dues curses en una mateixa sortida dóna molta vistositat a l'esdeveniment, doncs gairebé es duplica el nombre de corredors. En el cas de la cursa de 10k, accedim al calaix sense problemes, el control es per numero de dorsal i sembla prou rigorós. Un cop a dins hi ha suficient espai a diferència del que em comenta posteriorment en Pepe en el cas de la Marató, al menys fins que treuen la cinta que ens separa del calaix de darrera nostre, llavors quedem comprimits entre els elit i la manada de "pota gruixuts" que venen del darrera. Molta animació, música a "tope" i.......sortida!!!  M'esperava un tro de sortida tenint en compte que estem a València però no , silenciosa. Sortim volant pont avall i abans d’arribar al final del pont i trencar cap a la dreta esclata una "mascletà" impressionant, es clar, no podia faltar la pirotècnia, que deixa l'avinguda completament emboirada. 

Quant se’n va el fum miro el Garmin i veig que haig d'afluixar el ritme ja que estic anant a 3:35, un ritme que no és el meu, vaig afluixant fins que en el primer quilòmetre el tanco a 3:55. Ara em "toca" estabilitzar-me a un ritme que el pugui aguantar fins el  quilòmetre 8 , on en les darreres curses he punxat de forma important.

L'objectiu es baixar de 42', per tant, un ritme inferior a 4:12 serà suficient tenint en compte que el darrer  quilòmetre vull apretar una mica, si puc, es clar. Vaig controlant que el Garmin no passi de 4:10, cosa que aconsegueixo fàcil els primers 7 km (4:01, 4:02, 4:04, 4:09, 4:05, 4:08) ja que avui, sorprenentment, les pulsacions em van molt més baixes que de costum, però no caic a la trampa d'apretar i tirar-ho tot a rodar. L' Àlvar m'ha dit que aguanti el mateix ritme fins el km 8è i li vull fer cas.

Entro al km 8è, vaig a darrera una noia des de el km 4, em semblava que anava molt bé quant miro el Garmin i ! OH NO! estic anant a 4:15, ¿una altre vegada punxar aquí? no, no em dóna la gana i allargo la gambada, adéu, però no podia quedar-me a darrera teu a aquest ritme, accelero i l'acabo a 4:07.  Miro el pulsòmetre i encara que he pujat, avui tinc marge!

Ara falta l'altre bestia negra, el km 9è, per mantenir el ritme tinc la sensació de que cada cop haig d'accelerar més la màquina, però el pulsòmetre marca 178, és un regal dels déus, en altres curses al  km 2 ja hi estic anant a aquestes pulsacions. Això em dona confiança per atacar-el,  inclús amb una miqueta de pujada, veig una altra noia davant meu, penso ¡carai  com corren les fèmines! Faig el possible per no baixar el ritme, la pujadeta no ajuda però la gent si que ho fa i de valent, 4:09, bé, això funciona!.

Arriba el km 10è i amb ell la baixada, allargo la gambada, ¡que bé tenir les cames llargues! i passo a l'altre noia, sentint-ho molt per ella, i m'enxufo a ritme de 3:55 a córrer sobre les aigües de Les Ciències. ¡Quina passada! gent animant per arreu! Així si que dóna gust fer l'esprint final, paro el Garmin a 41'07" (4:07), el meu segon millor registre en la distància abans de tenir de parar per a la lesió. Acabo en el 13è lloc de 179 corredors en la meva categoria i el 384 de un total de 4594 corredors de la general. Això em dóna molta moral per seguir entrenant qualitat i poder baixar d'una vegada dels 40'.

El circuit és molt bo per fer marca ja que és molt planer, el que t'ajuda a mantenir un ritme molt constant en tota la cursa, també va ser bona la temperatura, doncs tot i ser el dia assolellat no crec que passéssim  dels 14 graus. Immillorable per fer marca. 


Vaig trobar a faltar els globus que en altres curses com la Jean Bouin o la de Bombers et van marcant el ritme. També pot ser que fos un cartellet portat a mà per algun corredor i no el veiés, al igual que vaig veure com ho feien a la Marató, sistema molt poc pràctic. 

Pere

Ara queda esperar en Pere que venia amb l'objectiu de baixar de 45', no caldrà doncs esperar gaire. Mentre, trobo a l'Eli i en Pep que m'han vist arribar i comentem el temps que he fet,  i ja veig a en Pere que ja ha arribat amb un temps de 43:21, una marca fantàstica ja que ha millorat en més d'un minut la seva MMP de la Jean Bouin. Em comenta que gairebé tota la cursa m'ha tingut molt a prop i que només als últims quilòmetres ha tingut d'afluixar una mica i deixar-me marxar! Des de que respires per la boca no hi ha qui et pari.

El pla que ve es trobar-nos amb en Quim, anar al hotel a dutxar-nos, tornar-nos a posar roba de corredor seca i anar cap el punt quilomètric 31 de la Marató on ens reenganxarem amb els Maratonians. Em trec les voladores, em poso guapo i quedem amb en Quim i Pere per anar cap a buscar la rotonda del punt quilomètric 31.5. L'Àlvar, m'ha telefonat i m'ha dit que ha passat la mitja a 1hr 39, això vol dir que va llençat cap a les 3hr 20 min i que passarà pel 31 cap a les onze i 26 min. Encara tenim temps de veure els caps de cursa com passen pel km 40 a un ritme bestial. ¡Quina enveja poder córrer així! 

Arribem a la rotonda i encara hem d'esperar-nos una bona estona. Tenim temps de veure una bona colla de sub-tres, les llebres de tres hores seguides d'un eixam de corredors asfixiats amb encara esperances de aconseguir-ho, després saludem i animem a en Pep Godayol que va amb la directa posada  cap a les 3hr 10min, !quin crack! Felicitats Pep! Aconseguir aquesta marca en la segona marató després d'haver fet 3hr 35 min en la primera,  només està al abast dels superclasse. 

Àlvar

Puntual arriba l'Àlvar,  ha mantingut el promig, fa bona cara i el seu trot és alegre, m'hi enganxo i li faig un ràpid control de pulsacions i ritme, ¡crec que ho aconseguirem! 

¡Vinga Àlvar! , ja no estàs sol, jo faré tot el que estigui en la meva mà per ajudar-te però recorda que son les teves cames i la teva força mental les que t'han de portar fins el final, les que t'han de portar a volar sobre les aigües de Les Arts i de les Ciències. 

Arribem a la pròxima rotonda i sento uns crits de "papa", "papa" que em resulten familiars, miro, i si, es l'Arola que va cridant per tal d'animar al seu pare. Aviso a l' Àlvar i finalment la veu com ve corrent per tal de retratar i saludar-el. Això deu haver suposat per l'Àlvar una empenta d' almenys tres quilòmetres. En el km 32.5 apareix un bomber, mànega en mà que va ruixant i mullant com un boig a tot el personal que corre, jo m'aparto com puc, doncs, evidentment no estic massa acalorat, mes aviat fred d'esperar a l'ombra. Suposo que pels maratonians devia ser glòria beneïda.  

Anem molt bé de ritme entre els km 32 i  35 (4:34, 4:31, 4:44, 4:32) , té les pulsacions a 173 però amb bones sensacions, estem avençant a sac a tothom. Arriba l'avituallament en plena Avinguda de las Naranjos. Un punt a millorar de cara a properes edicions és el fet que la beguda isotònica te la donen en petites quantitats i en un got mentre que l'aigua si te la donen en ampolla. L' Àlvar agafa dos gots de isotònica i me la fa posar dintre d'una ampolla que prèviament he buidat d'aigua. ¡Quina bona idea! Així se la podrà prendre lentament. D'això se’n diu treure-li profit a la llebre. 

Rodant pel passeig de la Malvarosa torna a aparèixer una altra glòria beneïda amb la mànega d’aigua a la mà, faig una ràpida finta i me’n lliuro, l'Àlvar es banya i es pren el darrer gel,  hem baixat un pèl el ritme però encara estem dintre de paràmetres (36-4:42, 37-4:45, 38-4:46), em comenta que ara li ve el "muro" , jo penso dintre meu, "si es descuida li apareix tornant en plena autopista cap a Vic". Seguim avençant a corredors imparablement, ¡Quin subidón poder acabar una marató així!


Ara començo a adonar-me que el patiment li ha pujat un grau, gairebé no parla, les pulsacions se li estan disparant, fa sospirs que li surten de les entranyes i respon indiferent al repertori de reforços positius que li dedico. Però ja estem al 39 i les cames encara li van com una moto, darrer avituallament al 40 que ni se’l mira i directe cap al darrer km, el 41,  que ja fa baixada i està a rebentar de gent animant.  

Inclús jo estic flipat, hi ha moments que l'ambient em confón i per moments no recordo que jo no la he fet des del començament i em venen ganes de xocar les mans que m'ofereixen equivocadament i tornar a entrar volant per a la passarel·la dels miracles. Per sort, m’arriba un moment de lucidesa i poc abans d'entrar, m'aparto i cedeixo el protagonisme als que s'ho han guanyat de veritat.


Fins ara, Àlvar, tot teu, gaudeix-ho, sé que ja no fallaràs, entraràs trotant com sols tu saps fer, vull dir volant.¡Enhorabona!, ¡ho has aconseguit!  3 hr, 19 min, 12 segons, una marcassa.


Encara tinc temps de trobar-me amb la resta de l’expedició que estan al costat de la passarel·la esperant l’entrada triomfant d’en Pepe, que es produeix a les 3hr 42 min16segons,

En Pepe patint i en Quim disfrutant

En Pepe arrivant

¡Felicitats Pepe!, una molt bona progressió respecte a la primera Marató de Barcelona i encara força millorable si no hagués estat  que altra vegada les rampes t’han jugat una mala passada.